Per què costa entendre un avís al vestíbul?

Per què costa entendre un avís al vestíbul?

En un vestíbul buit, una persona fa un avís i algú que és a l’altra punta només n’entén algunes paraules. A aquella distància, una part del so arriba directament des de la persona que parla. Una altra part ha rebotat al sostre, a les parets o al terra i arriba una mica més tard. La reverberació és la prolongació del so causada per aquests rebots. Quan dura prou, el final d’una síl·laba encara se sent mentre ja comença la següent i costa distingir-les.

Per comprovar què passa al vestíbul, un grup grava la mateixa frase des del mateix punt en dues situacions. Primer ho fa amb el terra descobert i després hi posa una estora gran entre la persona que parla i el micròfon. El grup manté la distància i intenta que la veu tingui una intensitat semblant. Amb l’estora, una part del so que arriba al terra s’absorbeix. En escoltar la segona gravació, el grup observa que el so es prolonga menys i que el final de la frase es distingeix millor.

També hi ha sons que tenen un altre origen. Si dues persones parlen a tocar del micròfon, les seves veus es poden barrejar amb l’avís. L’estora pot reduir part del rebot d’aquestes veus, però continuen sonant mentre s’emet el missatge. Una prova feta amb el vestíbul buit permet escoltar el rebot de la frase amb menys sons al voltant. Una altra feta quan hi ha gent ajuda a valorar com se sentiria l’avís durant l’activitat.

El grup pot demanar a dues persones que anotin quines paraules han entès. Cadascuna escolta una sola gravació i desconeix la frase que s’hi ha enregistrat. Si es repeteix la prova amb més persones, es pot veure si una de les gravacions es comprèn millor en una primera escolta, la situació que interessa quan es fa un avís a l’entrada.