El so del passatge

El so del passatge

L'Aina volia començar el reportatge de la ràdio de l'institut amb el soroll de la persiana del forn. Durant tres tardes havia enregistrat el passatge on vivia: bicicletes sobre les rajoles, converses davant la fruiteria i el timbre metàl·lic d'una botiga. Aquella persiana, però, li semblava l'entrada perfecta.

Quan va preparar el muntatge amb el Pol, van descobrir una veu sota el grinyol. Era la Rosa, la fornera, que parlava amb una clienta. Explicava que potser hauria de deixar el local perquè li apujarien el lloguer.

—Això dona sentit a tot el reportatge —va dir el Pol.

L'Aina va tornar a escoltar el fragment. Fins aleshores havia imaginat una peça alegre, plena de sons coneguts. Ara, cada cop que baixava la persiana, semblava que el forn tanqués per sempre.

Abans de continuar, va portar l'enregistrament a la Rosa. La fornera va deixar d'endreçar les safates per escoltar-lo. Encara estava negociant el lloguer i no havia pres cap decisió. A més, la seva ajudant no en sabia res.

—Pots explicar que els comerços canvien —li va dir—, però aquesta conversa no la vull a la ràdio.

De camí a casa, l'Aina es va preguntar si podia mantenir el soroll i esborrar només la veu. A l'ordinador, el Pol ho va provar, però també desapareixia una part del grinyol. El resultat semblava una porta qualsevol.

Van obrir la carpeta amb la resta de sons. Entre dos fragments, hi havia uns segons en què l'Aina preguntava a un repartidor si el podia gravar. Ell responia que sí, però que primer havia d'aparcar el carro, que li fugia carrer avall. Tots dos reien.

El Pol va acostar els auriculars a l'Aina.

—Comencem aquí?

Ella va tornar al principi del fragment. Se sentien les rodes, la pregunta i una pausa curta abans de la resposta. Aquesta vegada, va deixar la pausa sencera.