El que es llegeix d’un llibre a la lleixa

El que es llegeix d’un llibre a la lleixa

Quan un llibre és a la lleixa entre altres volums, sovint només se’n veu el llom. És una superfície estreta on es poden posar dades com el títol, el nom de qui l’ha escrit i, si forma part d’una sèrie, el número del volum. La coberta del davant ofereix més espai per a una imatge o un subtítol. Per decidir què es repeteix al llom, convé pensar com buscarà el llibre una persona que encara no l’ha tret de la lleixa.

En una col·lecció de tres guies de passeig, les cobertes comparteixen un dibuix d’una brúixola. Cada guia porta, a més, el nom de la zona que recorre. En la primera maqueta del llom, la brúixola hi ocupa tant espai que els noms de les zones s’han d’escriure amb lletra molt petita. Una persona que busca la guia de la riba reconeix de seguida la col·lecció, però ha de treure dos volums per trobar el que vol.

En la maqueta següent, el dibuix es fa més petit i es reserva un espai visible per al nom de cada zona. També es col·loca el número del volum a la mateixa altura en els tres lloms. Això permet seguir l’ordre quan els llibres són junts i detectar amb una ullada si en falta algun. A la coberta del davant es manté la brúixola gran, que lliga les tres guies quan s’exposen de cara.

Per comprovar el disseny, l’equip imprimeix els lloms a la mida final i els posa a la lleixa entre altres llibres. Després demana a dues persones que busquin una de les guies sense canviar els volums de lloc. Una maqueta que era fàcil de llegir sobre la taula es pot veure de manera diferent quan només en queda a la vista el llom.