La moneda que apareix al bol

La moneda que apareix al bol

Es pot posar una moneda al fons d’un bol buit i mirar-la des d’un costat. Si ens apartem a poc a poc mantenint l’altura dels ulls, arriba un punt en què la vora del bol tapa la moneda. Des d’aquesta posició, si una altra persona hi aboca aigua a poc a poc, la moneda pot tornar a veure’s. Durant la prova, la moneda ha de quedar al mateix lloc i la persona que mira ha de mantenir el cap quiet.

Per entendre l’efecte, cal seguir la llum que surt reflectida de la moneda cap als ulls. Amb el bol buit, la vora talla el recorregut directe de la llum en la posició triada. Amb aigua al bol, part de la llum que ve de la moneda arriba a la superfície de l’aigua amb una inclinació i canvia de direcció en passar a l’aire. Aquest canvi de direcció s’anomena refracció. Amb el recorregut nou, una part de la llum pot passar per sobre de la vora i arribar als ulls.

Un dibuix lateral permet representar-ho amb un tall del bol. Al fons s’hi marca la moneda i a fora s’hi indica la posició de l’ull. Per al bol buit, es pot traçar una línia recta entre tots dos punts i veure on la talla la vora. Per al bol amb aigua, la línia té un tram dins el líquid i un altre a l’aire. El canvi de direcció es marca just a la superfície de l’aigua.

Aquest fenomen també intervé quan una cullera mig submergida sembla doblegada. La llum que prové de la part de sota l’aigua canvia de direcció quan surt del líquid. En mirar la cullera des d’un costat, aquesta part pot semblar desplaçada respecte del mànec que queda a l’aire.