Qui sap què hi ha sota la taula?

Qui sap què hi ha sota la taula?

Una mateixa escena es pot explicar des de punts de vista diferents. En una primera versió, llegim «Vaig tornar a l’aula a buscar la motxilla. Des de la porta, em va semblar que sota la taula hi havia una ombra». La veu que explica l’escena hi participa. Formes com «vaig tornar» i «em va semblar» indiquen la primera persona. En aquest fragment, el lector comparteix la incertesa del personatge perquè rep la informació a mesura que el personatge la descobreix.

En una altra versió, llegim «La Jana va tornar a l’aula a buscar la motxilla. Des de la porta, li va semblar que sota la taula hi havia una ombra». La veu narrativa parla de la Jana en tercera persona. El lector continua seguint allò que ella veu i pensa. El canvi de persona gramatical ha fet que el personatge es pugui anomenar des de fora, mentre que el punt de vista continua centrat en la seva experiència.

Una narració en tercera persona també pot ampliar la informació. Si abans que la Jana arribi a la porta hi llegim que en Nil ha deixat la motxilla sota la taula, el lector ja sap què és l’ombra. La Jana encara ho ha de descobrir. La manera de repartir la informació canvia la pregunta que pot fer-se el lector. Amb la primera versió, pot preguntar-se què hi ha sota la taula. Si ja ho sap, pot preguntar-se què farà la Jana quan ho vegi.

En revisar una escena convé fixar-se tant en qui la narra com en què sap el lector a cada moment. Una frase tan breu com la que explica què ha fet en Nil pot avançar una descoberta. La posició d’aquesta frase dins el relat determina durant quant de temps el lector comparteix el dubte de la Jana.