Tres grups i quatre torns

Tres grups i quatre torns

Els dimecres, un centre cívic disposa d’una sala de quatre a set de la tarda. La fan servir un grup de dibuix, un grup de jocs i un grup que prepara una coreografia. Com que només hi pot entrar un grup alhora, el centre divideix les tres hores en quatre torns consecutius de quaranta-cinc minuts. Així pot donar un torn a cada grup i encara en queda un per repartir.

El primer repartiment es fa per ordre de petició. Quan un grup presenta una activitat més llarga, pot demanar també el torn lliure. Aquesta fórmula permet allargar una sessió quan hi ha espai. Al cap de tres setmanes, el centre observa que el grup de jocs ha demanat el torn extra cada vegada. El grup de la coreografia, que s’assabenta més tard que hi ha un torn lliure, també necessita de tant en tant noranta minuts seguits per fer un assaig sencer.

Els grups acorden provar una rotació. Cada dimecres, un grup diferent tindrà preferència per demanar el torn extra. Si li interessa, el centre pot col·locar els seus dos torns de manera consecutiva. Si aquella setmana el grup amb preferència només necessita quaranta-cinc minuts, el centre ofereix l’altre torn als grups que el vulguin. El calendari es publica amb tres setmanes de marge perquè cada grup pugui preveure quan tindrà la primera opció.

Quan toca revisar la prova, l’equip mira qui ha aprofitat el torn extra i en quines dates. També pregunta quantes sessions requerien dos torns seguits. Saber qui ha fet servir la sala dona una part de la informació. Les peticions que s’han pogut atendre i les que encara queden pendents permeten valorar si el calendari respon a les necessitats dels tres grups.