La posició d’un fragment de ceràmica

La posició d’un fragment de ceràmica

Quan s’excava un pati antic, la terra que apareix sota els peus pot presentar capes amb colors i textures diferents. Cada capa, o estrat, es pot haver format en un moment diferent. Si les capes s’han acumulat i han quedat al seu lloc, les de sota es van dipositar abans que les de sobre. Per això, la posició d’una troballa aporta informació sobre la seqüència en què es va anar transformant el lloc.

En un pati imaginari, l’equip troba una capa de terra fosca que cobreix un paviment de lloses. A la terra hi ha un fragment de ceràmica. Si la capa es va formar directament sobre les lloses, el paviment ja existia quan la terra el va cobrir. Ara bé, la peça es podia haver trencat en un altre lloc i el fragment podia haver arribat al pati barrejat amb la terra. La posició ajuda a ordenar la formació de les capes i calen altres pistes per saber quan i on es va fabricar l’objecte.

Mentre avança l’excavació, es veu que una rasa estreta talla la terra fosca i una part del paviment. La rasa es va obrir després que s’haguessin format les capes que travessa. Més endavant, es va omplir de terra. Un objecte que apareix al fons de la rasa pot haver-hi entrat amb aquest rebliment, encara que sigui a la mateixa fondària que les lloses. Per això, l’equip observa quins límits envolten cada troballa abans de relacionar-la amb una capa.

Abans de retirar el fragment de ceràmica, una persona en marca la posició al dibuix i hi anota a quina capa pertany. També fa una fotografia que inclou una part del paviment. Quan la terra s’hagi retirat, el dibuix i la fotografia permetran tornar a situar el fragment respecte de les lloses.