De bola de plastilina a barqueta

De bola de plastilina a barqueta

En una palangana amb aigua, una bola de plastilina s’enfonsa. Amb la mateixa quantitat de plastilina es pot fer una barqueta que suri. El material i el pes són els mateixos en tots dos casos. En fer la barqueta, la plastilina es reparteix en una base i unes parets que envolten un espai buit.

Quan un objecte entra a l’aigua, aparta una part del líquid. Alhora, l’aigua fa una força cap amunt sobre l’objecte. Com més aigua desplaça, més gran és aquesta força, que s’anomena empenta. La bola s’enfonsa perquè fins i tot quan està tota submergida l’empenta és menor que el seu pes. La barqueta, amb una base ampla i un espai buit al damunt, pot desplaçar prou aigua perquè l’empenta equilibri el pes mentre la vora encara sobresurt.

Per observar aquest equilibri es poden afegir volanderes, unes peces metàl·liques planes en forma d’anella, d’una en una a la barqueta. Amb cada peça augmenta el pes total. La barqueta baixa una mica i desplaça més aigua fins que torna a quedar en equilibri. Si se n’hi posen prou, la vora arriba a tocar l’aigua i el líquid pot entrar a dins. Per veure l’efecte del pes afegit, convé repartir les volanderes prop del centre. Si s’apilen a tocar d’un extrem, la barqueta també es pot inclinar i fer entrar aigua per aquell costat.

Un dibuix lateral ajuda a anotar què ha passat. La línia que marca el nivell de l’aigua permet comparar quina part de la barqueta queda submergida quan és buida i quan porta càrrega. Amb un segon dibuix fet des de dalt es pot indicar on s’han col·locat les peces. Entre tots dos, es veu si el que s’ha modificat és la càrrega, la seva posició o totes dues coses.