El viatge d’un plomall

El viatge d’un plomall

Quan la dent de lleó té els fruits madurs, a l’extrem de la tija s’hi veu una esfera de plomalls blancs. Cada plomall està unit a un fruit petit que conté una llavor. Amb una ràfega de vent, alguns fruits es desprenen i s’allunyen de la planta. Aquest desplaçament forma part de la dispersió de les llavors, el procés que permet que arribin a altres llocs.

Els pèls del plomall s’obren al voltant del fruit i fan que l’aire en freni la caiguda. En una estona de calma, el fruit encara baixa, però ho fa a poc a poc. Si es manté més temps enlaire quan bufa el vent, l’aire el pot arrossegar més lluny abans que toqui a terra. El lloc on acabarà depèn, entre altres coses, de la direcció del vent i dels obstacles que trobi. Alguns fruits poden quedar enganxats en una tanca. D’altres poden arribar a una esquerda amb terra al costat del camí.

En un dibuix que expliqui aquest viatge, es pot representar el mateix fruit en tres moments. El primer mostra com es desprèn de la planta. El segon el situa més avall i una mica més lluny. El tercer indica el punt on toca a terra. Si s’hi afegeix una fletxa per indicar la direcció del vent, es pot seguir alhora com el fruit baixa i com es desplaça cap a un costat.

Arribar a terra és només una etapa. Perquè en surti una planta, cal que la llavor pugui germinar, és a dir, que comenci a créixer en unes condicions adequades. Per exemple, una llavor que queda sobre una rajola seca té poques possibilitats de germinar en aquell lloc. Si una altra arriba a una esquerda amb terra humida, hi pot trobar l’aigua que necessita per començar a créixer.