Una capsa amb lloc per a la xemeneia

Una capsa amb lloc per a la xemeneia

Per portar una maqueta de cartró a una exposició, cal que la capsa tingui prou espai per contenir-la i que les peces delicades quedin protegides. En la maqueta d’una casa, la xemeneia sobresurt de la teulada. Una capsa més alta li deixa marge per dalt. Si la base de la maqueta es pot desplaçar dins la capsa, però, una sacsejada podria fer que la casa topés amb una paret lateral.

L’equip fixa la base de la maqueta a una safata de cartró amb dues tires de cinta. Per controlar el moviment, prepara quatre peces de cartró plegat que encaixen entre les cantonades de la safata i les parets de la capsa. Les peces subjecten la safata, que és més ampla que la casa, i deixen lliure la teulada. Es poden ajustar abans de tancar la tapa. Quan la maqueta ha d’anar a una altra exposició, els suports es poden tornar a posar al mateix lloc.

Abans de fer el trajecte, el grup prova la capsa amb una plantilla de la mateixa mida que la safata. Marca amb llapis la posició inicial d’aquesta peça i inclina la capsa suaument cap a un costat. Si la plantilla s’ha separat de la marca, queda espai perquè la safata es mogui entre els suports. El grup pot ajustar les peces plegades i repetir la prova. Per comprovar l’espai de la xemeneia, pren una altra mesura. Amb la maqueta al seu lloc, mesura la distància vertical des de la part inferior de la safata fins al capdamunt de la xemeneia. La compara amb l’altura interior de la capsa tancada.

En acabar, el grup dibuixa una fletxa a la capsa per indicar quina cara ha d’anar a dalt i afegeix una nansa a la safata. Quan s’obre la capsa, la nansa permet aixecar la maqueta per la safata i evita haver d’agafar-la per la teulada.