Vint-i-quatre respostes sobre el pati

Vint-i-quatre respostes sobre el pati

Un grup d’alumnes vol saber si al pati de l’institut fan falta més llocs per seure. Durant un esbarjo, recull les respostes de trenta persones en una enquesta a prop de la taula de ping-pong. Vint-i-quatre responen que sí. A partir d’aquest resultat, el grup pot afirmar que quatre de cada cinc persones enquestades voldrien més seients. Per saber fins a quin punt les respostes reflecteixen l’opinió de tot l’alumnat, també cal tenir en compte a qui s’ha fet la pregunta.

Les persones enquestades formen la mostra. En aquest cas, totes han estat localitzades en una mateixa zona. És possible que entre les persones que passen l’estona a la pista, a la biblioteca o en un altre racó del pati hi hagi necessitats diferents. A més, si els trenta participants són principalment del mateix curs, les preferències dels altres cursos quedaran poc representades. Es podria ampliar la mostra repartint l’enquesta entre diverses zones i procurant recollir respostes de tots els cursos. Això donaria més oportunitats de participar a persones amb maneres diferents de passar l’esbarjo.

La pregunta també influeix en la utilitat de les respostes. Preguntar «Et falten llocs per seure durant l’esbarjo?» permet saber si la persona troba a faltar seients. Per decidir on posar-ne, el grup necessitaria una altra dada. Podria demanar en quin lloc i en quin moment li costa més trobar un seient. Les respostes ajudarien a distingir entre una falta general i una dificultat concentrada en una zona o un moment concrets.

En presentar els resultats, el grup pot indicar el nombre de participants, el lloc on va passar l’enquesta i la pregunta que va fer. Amb aquestes dades, qui llegeix les xifres pot valorar l’abast de les respostes i decidir si l’enquesta és suficient per a la decisió que té al davant.