Un banc, dues escenes

Un banc, dues escenes

En una obra de teatre, l’escenografia ajuda el públic a situar l’acció i dona als intèrprets objectes i espais amb què actuar. En un muntatge amb pocs elements, un mateix banc pot formar part de dos llocs diferents. Perquè el canvi s’entengui, els moviments dels actors i la disposició dels objectes han de donar pistes que encaixin entre si.

En el primer quadre d’una obra, un cartell amb el nom d’una estació penja al darrere del banc. Els actors s’hi asseuen amb una maleta als peus i miren cap al mateix costat quan se sent arribar el tren. Més endavant, el banc forma part d’una plaça. Ara el cartell ha desaparegut i, al costat del banc, una jardinera marca el límit de l’espai on juguen dos personatges. El banc és el mateix, però l’ús que en fan els actors i els elements que l’envolten permeten situar cada escena.

La posició d’un objecte també afecta el que veu cadascú. En un assaig, l’equip observa que la jardinera queda davant d’un dels personatges quan es mira l’escenari des d’un extrem de la sala. Des del centre, el gest amb què el personatge passa una carta es veu sencer. Per resoldre-ho, es pot moure lleugerament la jardinera o canviar el lloc on es fa el gest. Les dues opcions es poden comprovar tornant a mirar l’escena des de les butaques laterals.

El canvi entre quadres també s’assaja. L’equip acorda quan s’ha de retirar el cartell i en quin moment es col·locarà la jardinera. Si el trasllat dura més del que es preveia, es pot donar més temps al canvi o acostar la jardinera a l’entrada que es fa servir. Aquest ajust influeix en el ritme amb què una escena deixa pas a l’altra.