Dues maneres de recordar el mateix mercat

Dues maneres de recordar el mateix mercat

Una fotografia antiga d’un mercat permet veure la disposició de les parades o la roba que duien els venedors. Els records de les persones que hi anaven hi afegeixen altres detalls. Una venedora pot explicar què feia abans d’obrir, mentre que un client pot recordar com triava la parada on comprava. Recollir i estudiar aquests testimonis mitjançant entrevistes és una manera de fer història oral.

En un projecte sobre el mercat d’un barri, una antiga peixatera explica que el passadís central s’omplia de seguida els dissabtes. Un antic repartidor, que hi entrava per la porta lateral, recorda que els passadissos solien estar buits quan feia la primera entrega. Si es pregunta a cadascú a quina hora solia arribar, apareix una dada que ajuda a relacionar els records. El repartidor hi era abans que obrissin les portes al públic. La peixatera parla de l’estona en què ja començava a atendre clients. L’hora i el lloc des d’on observava cadascú donen context a allò que explica.

Una entrevista també pot ajudar a interpretar una font escrita. Si es conserva un anunci amb l’horari del mercat, el document indica a quina hora estava previst obrir al públic. El testimoni del repartidor explica què hi passava abans d’aquella hora i permet fer-se una idea de l’activitat que els clients habitualment es perdien. El valor de cada font depèn de la pregunta que es vol respondre.

En preparar una exposició, l’equip pot acompanyar cada fragment d’entrevista amb una nota que situï el record. Una frase sobre el passadís buit guanya sentit si al costat s’hi llegeix que correspon a la primera entrega del matí. Amb aquest detall, la persona que visita l’exposició pot imaginar millor com canviava el mercat al llarg de la jornada.