De la ratlla del plànol al camí real

De la ratlla del plànol al camí real

Per orientar-se en un parc, un plànol permet localitzar els accessos, els camins i els equipaments sense haver recorregut encara tot el recinte. També serveix per estimar distàncies. La relació entre les mides del dibuix i les del lloc que representa s’anomena escala. En un plànol a escala 1:500, un centímetre sobre el paper correspon a cinc-cents centímetres a la realitat, és a dir, cinc metres. Amb aquesta equivalència es pot passar d’una mesura feta amb un regle a una distància útil per preparar la visita.

Imaginem que volem anar de l’entrada a la font. Sobre el paper, la línia recta que uneix aquests punts fa sis centímetres, que equivalen a trenta metres. Ara bé, la línia travessa un estany. El camí senyalitzat el voreja amb dos trams rectes. El primer fa quatre centímetres al plànol i el segon en fa sis. En total, el camí mesura deu centímetres sobre el paper i cinquanta metres al parc. Les dues mesures tenen sentit. La primera indica com de separats estan els punts en línia recta, mentre que la segona estima la distància que caminarem.

En un plànol també hi pot haver una escala gràfica, una barra que indica quina distància real representa la seva longitud. Si una impressora redueix tot el dibuix, la barra també es fa més curta. Per tant, encara es pot comparar la mida d’un tram amb la de la barra impresa, sempre que s’hagin reduït en la mateixa proporció. En canvi, si es fa servir l’equivalència d’un centímetre per cinc metres del plànol original, una còpia reduïda donarà una distància equivocada. Abans de treure el regle, val la pena comprovar l’escala i decidir quina distància ens interessa, la que separa dos punts en línia recta o la que es pot recórrer a peu.