On va l’aigua quan plou al pati?

On va l’aigua quan plou al pati?

Després d’un ruixat, l’aigua que cau al pati pot seguir camins diferents. A la pista pavimentada, una part llisca cap al punt més baix i pot acabar en un embornal, l’obertura per on es recull l’aigua. En un parterre amb terra que encara pot absorbir aigua, una part s’escola entre els grans del sòl. Aquest pas de l’aigua cap a l’interior del terreny s’anomena infiltració. El tipus de superfície ajuda a explicar per què dos racons del mateix pati tenen un aspecte tan diferent després de la pluja.

Per observar aquesta diferència, una classe prepara dues safates amb el mateix pendent. En una hi col·loca una rajola i en l’altra, una capa de terra. Aboca la mateixa quantitat d’aigua sobre cada superfície, al mateix ritme, i posa un recipient a l’extrem més baix de cada safata. En la prova, el recipient de la rajola rep més aigua durant el primer minut. A la safata amb terra, en canvi, es veu que el sòl s’humiteja. Els recipients permeten comparar l’aigua que ha sortit de les safates durant aquell minut, mentre que el canvi d’aspecte de la terra dona una pista sobre el camí que ha seguit una part de l’aigua.

Al pati real, el resultat també depèn de com ha plogut i de l’estat del terreny. Si la terra ja està molt xopa, pot absorbir menys aigua addicional. El pendent, al seu torn, orienta l’aigua que circula per damunt del paviment. Per això, abans de decidir com evitar un bassal a tocar de la porta del gimnàs, convé observar d’on arriba l’aigua. Segons el recorregut que faci, es pot valorar si hi ajudaria un parterre que en rebés una part o si caldria revisar l’embornal de la zona.