Els dos bancs

Els dos bancs

Dissabte al matí, la coordinadora de l’hort comunitari va enviar un missatge al grup: «Deixa _____ al banc del costat de la caseta quan acabis de regar». La Júlia va llegir l’avís de pressa. Com que vora la caseta hi havia el _____ on solien descansar, va embolicar la clau amb un mocador blau i la va deixar sota un test, damunt del seient.

A les nou va arribar l’Arnau per preparar les aixades. Ell donava per fet que trobaria la clau al _____, perquè era allà on revisaven i ordenaven les eines. En no veure-la, va trucar a la Júlia, convençut que se l’havia enduta.

—L’he deixada exactament on deia el missatge —va respondre ella, molesta.

Van trobar-se davant la caseta. La Júlia assenyalà el banc de pedra, situat a l’esquerra de la porta, i va aixecar el test: el mocador blau encara hi era. L’Arnau, sorprès, mostrà el banc de feina que hi havia sota el cobert, just a la dreta de la mateixa porta. Des d’on arribava cadascú, tots dos semblaven «el banc del costat».

Llavors van comparar el text amb els dos llocs. La frase no especificava quin banc era. La Júlia tragué la clau del magatzem de sota el test i la lliurà a l’Arnau, que pogué obrir. Abans de començar la feina, van proposar que l’avís digués «al banc de feina, sota el cobert».