El banc de la plaça

El banc de la plaça

La tarda abans de la fira solidària, Júlia va enviar a Arnau un missatge: «Demà, a les vuit, deixa la capsa al banc de la plaça. La noia de la bicicleta la recollirà». A dins hi havia els llibres que vendrien per recaptar diners per al viatge de final de curs.

Per a Júlia, el banc era l’oficina bancària situada en un extrem de la plaça, on Clara esperaria amb la bicicleta. Arnau, en canvi, va entendre que es referia al banc de fusta del centre i no va demanar cap aclariment perquè hi passava sovint.

L’endemà, Arnau va deixar la capsa sota el seient de fusta i se’n va anar a muntar les taules. Mentrestant, Clara esperava davant de l’oficina bancària. Va trucar a Júlia, però ella tenia el mòbil silenciat mentre preparava la parada. Quan el va mirar, ja eren dos quarts de nou. En saber que els llibres no havien arribat, va telefonar a Arnau i li va retreure que no hagués seguit les instruccions. Ell, desconcertat, li va mostrar la captura del missatge.

Quan van comparar el missatge, van descobrir que havien donat dos sentits diferents a la paraula «banc». Van tornar plegats al banc de fusta, on un treballador municipal havia recollit la capsa per evitar que quedés abandonada. La van recuperar i Clara la va portar a la parada, que finalment va obrir mitja hora tard.