El pas subterrani

El pas subterrani

Dissabte al matí, la Jana i en Biel portaven dues caixes de llibres cap al centre cívic, on havien d’obrir una parada d’intercanvi. En arribar al pas subterrani, van trobar la calçada coberta d’aigua. El rellotge corria i la ruta alternativa afegia vint minuts.

La pluja intensa de la nit havia arrossegat fulles i bosses fins a la reixa del desguàs; en quedar obturada, l’aigua s’havia acumulat al punt més baix del carrer. No es veia la vorera ni es podia calcular la profunditat. En Biel va proposar travessar a poc a poc, amb les caixes alçades, però la Jana va assenyalar una tanca mig submergida: si no l’havien vista de seguida, també hi podia haver altres obstacles.

Van retrocedir fins a una vorera ampla, van avisar el servei municipal i van informar el centre cívic del retard. Sense acostar-se a l’aigua, van enviar la ubicació exacta i una fotografia feta des de la vorera alta. Després van seguir el recorregut més llarg, repartint-se el pes de les caixes.

Quan van tornar a la tarda, una brigada havia barrat el pas, retirat els residus amb eines i comprovat el desguàs. L’aigua ja baixava perquè tornava a circular pel conducte. La parada havia començat sense les primeres caixes, però la responsable els havia reservat una taula. La Jana hi va col·locar els llibres, encara secs.